La Devesa Zacatena i el Parc Nacional de las Tablas de Daimiel

Parlar de la història de Zacatena és parlar de “Las Tablas de Daimiel”, ja que 700 hectàrees, van formar part de la finca. I més aviat com un tot que com una part, ja que “Las Tablas” es trobaven al cor d’una immensa Devesa. La riquesa de la Devesa juntament amb l’aigua del riu Guadiana ha estat el que ha deparat la vida de l’entorn i el passat i futur de l’activitat.

Avui dia la Devesa la conformen 6 “cinquens” (anomenem “cinquè” a una superfície aproximada de 500 àrees), tot i que als seus inicis la formaven 36 cinquens. Els cinquens que conserva la Devesa són: La Casa, Magarzal, Cañada del Gato, La Isla, La Muela i La Torre.

La Devesa té vestigis d’estar poblada des de l’Edat de Bronze, fa 3500 anys. D’això en donen testimoni les “motillas”, que eren assentaments que donaven refugi a aquests habitants, que vivien de l’agricultura i de la ramaderia. D’aquestes motillas podem ressaltar la Motilla de las Cañas, la de Magarzal i la del Azuer. Hi ha petjades també del pas de la civilització romana, com dóna fe la calçada romana que fa límit entre la Devesa i Las Tablas de Daimiel. Dels visigots també han quedat restes arqueològiques a la zona.

La devesa ha estat administrada pels musulmans i posteriorment per cristians, en dóna fe la fortalesa de Calatrava la Vieja. Una cop es va pacificar la zona, Zacatena va quedar en mans de l’Ordre de Calatrava. Aquests cavallers van imposar la seva administració sobre ella durant tota l’Edat Mitjana i part de l’Edat Moderna.

ovejas-zacatenaUna cop les ordres militars són incorporades a la Corona en l’època dels Reis Catòlics, Zacatena es converteix en reserva senyorial dels Monarques.

De la Devesa s’extreien beneficis de les seves riques pastures per a la ramaderia, de la caça, llenya i molts altres aprofitaments. D’això en dóna testimoni el fet de que les cavalleries reals pasturaven en aquestes terres, i quan perden aquesta funció, es converteix en lloc de transhumància per a milers d’ovelles a l’hivern.

També queda reflectida la seva riquesa cinegètica al llibre de caça de l’any 1325 de l’Infant don Juan Manuel i en les Relacions Topogràfiques manades a fer per Felipe II, on ja es posa l’accent en la conservació de la zona.

Ja en l’època contemporània, les desamortitzacions van repartir la Devesa entre diferents propietaris, quedant junts els 6 cinquens citats anteriorment. Dins d’aquests 6 cinquens destaca una edificació emblema del que avui coneixem con Zacatena: La Casa de los Guardas, que tothom coneix avui dia com La Casa Zacatena.

Gràcies als propietaris, don Mariano de Urzaiz i Silva (descendent de don Álvaro de Bazán) i don Pablo Metternich-Winerburg i Silva (descendent del Príncep Metternich i don Álvaro de Bazán) i el seu respecte per la Natura, la Devesa no va sucumbir del tot al desenvolupisme als anys 70 d’una agricultura molt agressiva amb el medi, que ha donat lloc a la situació hídrica actual de la zona i a la desaparició de milers d’alzines. A Zacatena actualment es conserven a uns 14.000 exemplars de Quercus Ilex, o el que és el mateix, alzines.

Actualment, continuen amb el seu llegat els actuals propietaris, el senyor Álvaro Urzaiz Azlor d’Aragó, comte del Port, don Luis Urzaiz Azlor d’Aragó, comte del Real i el comte Ferdinand Otto Von Galen.

Un cop resumida breument la història d’aquestes terres, creiem que el que ha de centrar la nostra atenció és el futur, i és per això que des de Zacatena i amb l’ajuda del Parc Nacional de las Tablas de Daimiel, estem reprenent l’explotació del bestiar manxec , transformant la seva llet en exquisit formatge pur d’ovella. Activitat més d’acord amb la història d’aquests terrenys i gens agressiva amb el medi ambient.